El 16 de setembre els docents de les Illes Balears varen iniciar una dura i
encara indefinida vaga que el diumenge 29 de setembre va comptar amb el suport
de més de 100.000 persones als carrers de les 4 capitals balears i altres punts
de l'Estat. La
vaga indefinida de docents està indubtablement marcada per l'oposició de la
comunitat educativa al polèmic decret de Tractament Integrat de Llengües (
popularment conegut com TIL ), que el govern del Partit Popular liderat per
José Ramón Bauzá vol imposar per al curs escolar 2013/14. La
seva aplicació és la gota que ha fet vessar el got d'una indignació que es va
començar a forjar amb la primera retallada de sous al funcionariat i que s'ha
anat alimentant amb una successió de mesures que posen en greu perill la qualitat
de l'educació a les Balears i contra
les que els docents no han tingut altra sortida que dir: prou!
Però el Decret TIL no és ni molt menys l'únic motiu pel qual s'ha convocat
aquesta vaga indefinida:
-
No es
cobreixen les baixes laborals amb personal interí si la baixa és inferior a un
mes, el que afecta de manera enormement negativa a l'educació de l'alumnat al
estar tant de temps sense un referent a l'aula.
-
S'han
reduït les beques menjador i les concedides s'han pagat tard, obligant a passar
dificultats econòmiques a aquelles famílies que tant les necessiten.
-
També
s'ha reduït el professorat d'Atenció a la Diversitat i el de reforç i s'han
eliminat programes de suport a l'alumnat amb dificultats, contribuint a
disminuir les seves possibilitats de poder seguir amb normalitat les classes i
la seva plena integració en el sistema educatiu, especialment per a aquells nouvinguts.
Totes aquestes mesures estan afectant de manera negativa la qualitat de
l'ensenyament, en un moment en què les polítiques públiques d'educació haurien
de donar una resposta valenta a la infinitat de problemes als quals la
comunitat educativa s'ha d'enfrontar dia a dia, a contribuir a
fer de l'escola un lloc en el qual es formen persones per afrontar un futur
molt difícil i per al qual cal estar ben preparat acadèmica i professionalment.
Paral·lelament a totes aquestes dificultats i retallades que ha d'assumir
la comunitat educativa, el Govern de Bauzá en va afegir una altra abans de
finalitzar el curs escolar 2012 /13, obligant al mes d'abril a que cada centre
iniciés el disseny de l'aplicació del decret TIL. Cada
centre havia d'aprovar un projecte lingüístic que s'adaptés a aquest decret en
tan sols dos mesos i que s'havia de començar a aplicar en el curs escolar
2013/14.
Aquesta obligació, a pocs mesos de finalitzar el curs escolar, moment en
què els docents tenen més càrrega de treball , va contribuir en part a
desbordar-los però també a crear confusió, ja que les instruccions d'aplicació
no eren clares i es requeria, a més, que el
projecte lingüístic s'aprovés de forma massa precipitada per 2/3 parts del
Consell Escolar (en el qual estan representats mares, pares, alumnat, personal
administratiu i docents), sobirà per llei quant a l'aplicació del model
lingüístic a cada centre.
L'aplicació de la majoria de projectes van ser rebutjats per votació en els
consells escolars i el càstig que va aplicar el Govern, covard i il·legal represàlia
i avís per a navegants, se'l van emportar tres directors de centres educatius
de Maó que van ser suspesos de càrrec i sou per no aplicar el Decret en els seus
centres . Això
quan no és tan sols de la seva competència aprovar o no canvis lingüístics,
sinó que el personal directiu ha d'acatar les decisions del Consell Escolar.
Aberració pedagògica
Que una educació trilingüe és àmpliament beneficiosa per a l'alumnat i la
societat en general ningú ho posa en dubte, i aquesta és la voluntat de la
major part de la comunitat educativa, però l'aplicació d'aquest decret, d'un
any per l'altre i sense els recursos suficients,
sense el personal format ni l'alumnat preparat per rebre classes en anglès, és
simplement un pla impossible.
Al professorat només se li exigeix la titulació B2 d'anglès per impartir
classes en aquest idioma. Aquesta
titulació s'aconsegueix quan s'arriba a un coneixement mitjà- alt de l'idioma i
no és suficient segons la comunitat científica i especialitzada per a impartir
classes. Caldria
un major domini de l'idioma acompanyat d'una formació pedagògica complementària
per al professorat que el capacités per a impartir, per exemple, Història o
Matemàtiques en una llengua estrangera. Per
la qual cosa, si el TIL s'aplica aquest mateix curs escolar, allò que
s'aconseguirà serà un major fracàs escolar.
Un fracàs escolar que el PP atribueix al model educatiu d'immersió
lingüística al català existent a les Balears i que és un argument sense sentit
, perquè si es compara les Illes Balears amb una comunitat autònoma on no hi ha
immersió lingüística, per exemple, Andalusia, el fracàs escolar és similar. Per
la qual cosa el problema és un altre, no l'idioma vehicular en l'ensenyament.
La joventut balear abandona els estudis, entre altres factors, per entrar a
formar part del mercat laboral, ja que encara que actualment l'atur a Balears
és també molt elevat, es troba entre les comunitats que més ocupació genera i
ha generat en les últimes dècades . Un
altre factor que explica el fracàs escolar és que fins 2011 Balears ha estat la
comunitat amb el major percentatge d'alumnat estranger de l'Estat espanyol, amb
un 20%. Això
ha suposat haver d'aplicar en els centres educatius plans diferents, més
enfocats, potser, a aconseguir la integració de la comunitat estrangera en la
nostra societat i fomentar així una major cohesió social, que ha preparar
l'alumnat a tenir una excel·lent currículum.
I a aquesta integració i cohesió ha volgut contribuir amb el seu granet de
sorra Assemblea de Cooperació per la Pau – Illes Balears, treballant amb més de
20 centres educatius de les Illes mitjançant la xarxa Escoles Sense Racisme, Escoles per la Pau i el Desenvolupament des
de l'any 2007 i que el 2012 es va quedar sense
finançament, en part, com a conseqüència de les brutals retallades socials de
l'actual govern del Partit Popular.
Per tant , sense el temps necessari per a l'aplicació d'un nou projecte
educatiu a nivell estatal i autonòmic , aquest pla està destinat al fracàs i ralentir
els avenços en matèria lingüística, ja que no compta amb recursos suficients.
Defensant l'escola pública
Aquesta vaga indefinida ha estat convocada per l'Assemblea de Docents de
les Illes Balears i els principals sindicats STEI, CCOO, UGT i ANPE. Compta
amb el suport de la major part de les associacions i federacions de mares i
pares d'alumnes, així com de molts moviments socials del món de la cultura i l'educació
no només de Balears, sinó a la resta d'Espanya . Els
docents han rebut mostres de solidaritat de col·lectius que també estan patint
les conseqüències d'aquestes mateixes retallades econòmiques en altres
comunitats autònomes i que el passat curs escolar també van organitzar
nombroses mobilitzacions de rebuig a l'actual política educativa.
S'han organitzat concentracions de suport a la vaga indefinida a València,
Sevilla, Màlaga, Barcelona i altres ciutats de tot Espanya i en les quals el leit motiv és reivindicar un ensenyament
públic i de qualitat, que des que va guanyar les eleccions el PP al 2011 està en
perill (vegeu la Llei LOMCE de Wert) i contra la qual s'ha demostrat que la
comunitat educativa i la societat civil balear no està sola, sinó que en
aquesta lluita hi ha molts col·lectius que no estan disposats a deixar-se
trepitjar i en la qual estan
convidats a sumar-s’hi les ciutadanes i ciutadans, així com moviments socials
preocupat pel futur de la nostra educació i de la nostra societat.
* Toni Servera és delegat de ACPP a les Illes Balears
